En aquesta ocasió, les dues colles convidades en aquesta actuació han estat els Castellers de Lleida i els Castellers d'Esparreguera.

L'actuació, que ja s'havia previst començar a les 12.30h, en comptes de les 12h, la qual és una hora més habitual en les actuacions castelleres a Barcelona, s'ha retardat degut a la demora que ha patit la processó "rociera" que havia de passar pel mateix lloc de l'actuació.

Un cop ha passat la primera part de la processó, la colla ha decidit començar a muntar el primer castell de l'actuació, el qual era el quatre de vuit, després de descarregar-ne el primer de l'any fa una setmana a Vilanova i la Geltrú. Aquest ha estat el castell del qual n'he fet la pinya, la qual era molt semblant a la de l'assaig anterior, excepte algun canvi per alguna baixa, i un canvi de posició de dos baixos, i que ha estat força nombrosa pel que fa les camises vermelles. La pressa en muntar el castell, abans que passés la segona part de la processó, ha fet que no tothom estigués a la seva posició i s'ha hagut d'esperar a que arribés algun component del nucli del castell. En aquesta ocasió el castell ha tornat a pujar a la primera, i tot i que la mida era correcta, aquest ha pujat bellugadís i amb un pis de quints molt tancat i alguns desajustos al pis de segons, però això no ha fet que el castell perillés en cap moment i s'ha descarregat entre els forts aplaudiments, i també ovació, del públic que omplia el Portal de l'Àngel, en la seva majoria de procedència forànea, els quals han omplert la ciutat de Barcelona en aquest cap de setmana festiu del primer de maig. Pel que fa a la pinya, destacar que hi han hagut alguns debuts, com per exemple la Brigitte de crossa o l'Àlex com a primer lateral d'un castell de vuit, o la presència dels nous d'aquest any en posicions properes al castell.

Per cert, una altra anècdota del dia, ha estat quan després d'aquest castell, m'ha agafat un japonès entestat a fer-se una fotografia amb mi. Cap problema, foto realitzada i a veure si la vec penjada a internet algun dia.

També voldria destacar, que en aquesta ocasió la colla ha pogut comptar de nou amb la col·laboració a plaça de l'Antoñito, el qual aquest any ha passat a engrandir les files d'una altra colla, la dels Margeners de Guissona, ja que actualment hi viu en un poble proper a aquesta localitat. Fitxatge bo de la colla guissonenca, el qual ja ha fet castells de sis a terços.

Com a segon castell de l'actuació, i últim per mi ja que tenia un compromís en forma de dinar fora de Barcelona, ha estat el torn del dos de set, en aquest cas el tercer de l'any. Amb la mateixa alineació de les dues anteriors, tot i que a l'assaig del dia abans s'havia provat una altra alineació a nivell de terços i quarts, fet que fa que hi hagi alternatives en aquesta estructura quan hi hagi alguna baixa. El castell, que ha tornat a pujar a la primera s'ha descarregat amb soltura, amb un cert moviment però controlat en tot moment.

Per acabar l'actuació, un cinc de set, castell que l'estem repetint actuació rera actuació però que aquesta vegada ha comptat amb el debut al pis de segons d'un casteller nou d'aquest any, l'Albert 25, felicitar-ho per aquest èxit i que pugui continuar per aquest camí. I a la ronda de pilars, un de cinc per acabar l'actuació.

Pel que fa a les altres colles, els de Lleida han firmat una bona actuació de castells de set amb el tres de set, cinc de set, quatre de set amb el pilar i vano de cinc, potser esperava veure el dos de set, que fa unes setmanes vam poder veure a l'actuació del seu aniversari. I pel que fa als d'Esparreguera, actuació de castells de sis, amb pocs efectius a plaça, amb el dos de sis, tres de sis, quatre de sis i pilar de cinc. Tant el dos de sis, com el pilar de cinc eren els primers de l'any.

Bon balanç d'aquesta actuació que ha servit per consolidar els castells assolits fins al moment, i demostrant que quan els castells no s'acabaven d'agafar del tot bé igualment els podem descarregar, i amb bones perspectives amb les proves que s'estan duent a terme en els assaigs, on s'han pogut veure bones proves del tres de vuit, amb dues alineacions diferents, i també diferents alineacions del dos de set. A veure si en les properes actuacions es pot fer el dos de set amb el canvi a segons de cara a poder folrar el castell el més aviat possible, segurament per l'aniversari de la colla.

Les fotografies de l'actuació les podeu veure a la web de la colla o a la pàgina de la Mati.

No voy mucho por Can Jorba así que no es raro que no conociera su lado derecho.

Con Eva y Jose hemos calentado en el lado de siempre, el izquierdo. En La Fàcil, un antiguo 5+ ahora 6a en la guia.

Luego llegan Vero y JD y nos vamos a la derecha,  a la sombrita.

En el pie de vía, bastante gente y muy internacional (franceses, estadounidenses...)

Mientras JD calienta en la Aresta (y afirma que es 6a+ hasta la primera reunión) yo hago la Placa, un 6a tumbadito y largísimo, con el paso clave obligado.

A su derecha hay una nueva vía equipada que afirman que está entre el 6a y el 5+.

Luego JD se mete en M'agrada (6c+), antiguo 6c y yo pienso que 7a le queda de maravilla.

A JD le cuesta montarla incluso de chapa a chapa, yo pruebo un par de topropes y confirmo que la cosa es durísima, no sale.

Finalmente montamos desde arriba el clásico Veneno en los ojos (7b).

Juego un rato con el primer paso, muy duro, arqueante. Al final me lo salto y hago buena parte del resto vía, que es mucho más asequible y bonita.

JD hace un intento y ya cansados nos vamos.

¡Ah! un agradecimiento especial a los escaladores extranjeros que nos invitaron a café recién hecho (para que luego hayan xenófobos...)

Y yo con el coche en el taller.

Pero me pasan a recoger por el trabajo Thaïs y Pere y nos vamos a Montserrat.

Acabamos de nuevo en Can Jorba, para repasar las vías que se han abierto recientemente.

Como la semana pasado llegamos con pinta de llover, viento y frío.

Que Verano más raro.

No hemos hecho muchas vías pero sí bastante largas.

Los grados de las vías nuevas son simplemente nuestra opinión:

• Nombre desconocido, 6a+ (**). A la derecha de la Zoe. 27 metros con pasitos al principio, en medio y al final. Muy completa. Cansada.
• Zoe, 6b+/6c. Sólo probamos el paso de bloque de las primeras chapas. Es duro. No sale pero hacemos ejercicio.
• Nombre desconocido, 6b (***). A la derecha de Tic, tac, toe. 35 metros al estilo de la primera pero con el paso incial más duro y dos secciones, una abajo y otra larga arriba, de bastante verticalidad. Final agónico y exigente. No se acaba nunca. Al loro con la primer chapa. Muy arriba. No sobraría una más antes.

Resumiendo: continuidad, bloque y continuidad.

Toda una sesión de entrenamiento.

Los deberes realizados quedan reflejados por Pere en tiempo record aquí.

De nuevo a Montserrat.

Esta vez buscando la cara Sur porque hacía fresquito.

Vamos a Can Jorba que resulta que no es tan Sur como dicen las guías y a las 17:00 ya tiene sombra.

Igualmente hemos sobrevivido, aunque con algo de frío.

Directos al Muro de las lamentaciones , siempre he querido probar esas vías.

Este año sus vías cumplen la veintena según la guía.

¡Felicidades Pere F.!

Vías muy verticales y de agujeros. Ligeramente pulidas pero sin exagerar. Algún spit todavía sobrevive:

• El Borni, 6a (**). Borni, como mi querido Horatio. Nos cuesta. De hecho Marta hace tres intentos y nada, ni en toprope. Nos parece como 6a+/6b, paso duro después de una sección vertical para cansarte. ¿Igual estamos frios? Pasa por allí un grupillo y uno de los chicos nos dice que el también las pasó p***s en la vía. En fin.

• El Geperut, 6b (**). Ascendida a 6b+ en la guía. Nos parece com 6c tranquilamente. A la tercera me sale (ya en toprope) pero tiene su cosa.

En total sólo dos vías pero cinco ascensiones (o intentos) para cada uno.

Tampoco está tan mal.

Ahora ya entiendo el porqué del nombre del sector. ¡Snif!