Nada más cruzar el umbral de la puerta me aguardaba este bote de tomate frito, totalmente consumido por el óxido y colocado encima de lo que parecía ser el borde de un fregadero (lo que aquí llamamos la pica) de gran tamaño. Todo parecía indicar que algún visitante anterior lo había dejado allí tras recogerlo del suelo, tal vez para fotografiarlo.

La cocina se había convertido en un amasijo de escombros de procedencia variada que incluía trozos de vigas y ventanas de madera, fragmentos de ladrillo del derruido tejado y algún que otro plástico. Algunos azulejos todavía permanecían pegados a una pared que en algún momento estuvo pintada de un color entre amarillo y ocre.

Varias de las vigas de madera que habían sostenido la estructura del edificio ahora yacen esparcidas por el suelo. Tal y como se puede apreciar en la foto, todavía quedan algunas en su sitio (una en lo que fue el primer piso y tres o cuatro más en el tejado) bastante deformadas y con toda la pinta de sufrir en breve el mismo destino que las demás.

En esta otra estancia, en cambio, ya habían desaparecido todas las vigas de madera del techo y el suelo estaba bastante despejado, lo que me lleva a pensar que el techo cedió mucho antes que en otras partes del edificio y que alguien se molestó en retirar los escombros en su momento.

De vuelta al patio, un último vistazo a la fachada. Imagino que este amasijo de hierros y alambres servía para hacer llegar a la casa el cable eléctrico, aunque esa pieza circular me hace pensar en que tal vez podría ser una especie de polea. De todos modos no tengo ni pajolera idea de estos temas, así que será mejor que no hable más y dejemos la cosa aquí.

Un buen rato después de la puesta de sol, y tras hacer las fotos nocturnas con las que empecé la primera entrega de este artículo, decidí recoger los bártulos para volver al coche. Durante el camino realicé un pequeño alto para tomar esta panorámica nocturna de Pineda. Y así terminó mi visita a Can Roig.

Antes de reanudar el relato de mi visita a Can Roig, debo hacer una advertencia muy importante: el edificio está en un estado ruinoso muy avanzado. Una buena parte del techo se hundió recientemente y es bastante probable que el resto no tarde en hacer lo mismo. Quiero que quede bien claro que mi única intención es mostrar el estado actual de la casa y que desaconsejo totalmente intentar acceder al interior.

Una vez superado el muro, dentro del recinto podemos ver como la vegetación se ha adueñado completamente del lugar. Los restos de la fachada, sin duda la parte mejor conservada de toda la masía,muestran que la casa contaba con una planta baja y dos pisos superiores, de los que sólo quedan vigas de madera destrozadas y un montón de escombros en el interior.

En el patio, junto a un colchón que sólo era reconocible por sus muelles oxidados (la espuma del relleno se había convertido en una masa putrefacta y maloliente) yacía esta cisterna de inodoro. No soy un entendido en el tema que digamos, pero no parecía muy vieja. No estoy completamente seguro de que perteneciera a la misma casa de Can Roig, pero por otro lado me parece bastante improbable que alguien subiera hasta esta colina sólo para deshacerse de un water...

Tras rodear la fachada nadando entre un mar de hierbajos -y con miedo a pisar por accidente a alguna culebrilla despistada- logré encontrar la puerta de acceso al edificio. ¡Más fotos en la próxima entrega!

En la cima de una pequeña colina, a pocos metros de la carretera N-II a su paso por Pineda de Mar, se encuentra lo que queda de Can Roig. Se trata de una masía de dimensiones nada despreciables, levantada sobre los restos de un poblado romano (construido entre los siglos I y V de nuestra era) del que todavía se conservan los cuatro arcos de un acueducto.

Sobre la casa en sí apenas he podido encontrar información en Internet. Sé que estuvo habitada en régimen de alquiler durante la segunda mitad del siglo XX. Por las escasas pintadas que pude encontrar en los exteriores deduzco que la masía ya estaba abandonada a principios o mediados de los años 90, época en la que empiezan a aparecer los primeros 'tags' grafiteros en la zona, como el que aparece en esta foto.

Aunque, como ya he dicho en alguna otra ocasión, en este pueblo no nos caracterizamos precisamente por preocuparnos mucho por nuestro patrimonio histórico y arquitectónico, no deja de sorprenderme que entre todos (paso de hacer demagogia fácil) hayamos dejado que una reliquia como esta se esté cayendo a pedazos. En la próxima entrega, más fotos, incluyendo tomas diurnas del interior. Sí, diurnas. Con lo hecha polvo que está la casa es mejor no entrar de noche...

Situada en la cima del Turó de la Guàrdia, la ermita de Mare de Déu de Gràcia es un lugar que alberga un significado especial para los habitantes de Pineda de Mar (a cuya parroquia pertenece) y Santa Susanna (el municipio en el que se asienta). Recuerdo haber subido en varias ocasiones a esta diminuta capilla, bocata de Nocilla en ristre. Claro que hablo de una época en la que no había ni Internet, ni Playstation, ni obesidad infantil, y en la que a nuestros padres no les importaba que saliéramos solos a la calle…

Un poquito de historia: según explica la excelente web Pobles de Catalunya, un grupo de pescadores construyó en 1715 esta ermita de planta rectangular y campanario de espadaña. Fue quemada y saqueada en 1936 y otra vez en 1973. En agosto de 1981, a iniciativa del entonces rector de la parroquia de Pineda, Ignasi Forcano, fue restaurada completamente. El artista Josep Perpiñà decoró el interior con un mosaico alegórico del mar y las montañas y con la imagen de la Virgen que preside el presbiterio.

En octubre de 2007 volví a la ermita de Gràcia por primera vez en por lo menos quince años, esta vez en coche y una hora después de la puesta de sol. Evidentemente, la capilla seguía en su sitio, pero el lugar daba una terrible sensación de abandono, algo que sin embargo me esperaba (en esta zona solemos dejar que torres del siglo XV y acueductos romanos se caigan a pedazos, así de chulos somos).

Bolsas de plástico desteñidas, filtros de cigarrillos, latas oxidadas y papeles de periódico cubrían alegremente los aledaños de la iglesia. Y cómo no, también había un par de pintadas pseudografiteras hechas con muy poco gusto y aún menos destreza. Ignoro qué tal estará el interior, aunque a juzgar por lo bien cerrada que parecía estar la puerta imagino que se conservará más o menos intacto.

En ocasiones como estas es cuando entran en conflicto el explorador urbano y el conservacionista que llevo dentro. El primero se limita a documentar de forma objetiva las señales del paso del tiempo y de la acción del hombre sobre el entorno que él mismo ha creado, mientras que el segundo se indigna ante la dejadez, el incivismo y el cazurrismo integral de algunos de sus congéneres. Y desgraciadamente, últimamente tiendo a sentirme más cerca del mosqueadísimo Mr. Hyde conservacionista que del frío y racional Dr. Jekyll explorador.

Cambiando de tema, si deseáis estar al tanto de las actualizaciones de 08397 BCN, podéis suscribiros al feed del blog aquí.

Evidentment, encara queda molt camí a fer, però aquest és un gran pas. Dibuixar el futur és actuar avui, i planificar les tasques a fer per una gestió integral de l’aigua, el tractament dels residus i la mobilitat. Aquestes actuacions a Pineda estan encapçalades per la regidora d’Esquerra, la Mònica Palacín, a qui cal felicitar per la feina feta i, sobretot, per la que està fent. I felicitar-nos tots els pinedencs, perquè aquestes actuacions ens fan pensar que el futur dels nostre municipi serà, de ben segur, molt millor que el present.

L’any 1958 va ser un any especial a Pineda, una colla de parelles, matrimonis joves, afrontaven la nova etapa del matrimoni amb molta il•lusió, venien de una infantesa de postguerra, carregada de dificultats i escasseses pro veien en aquella nova etapa, la del matrimoni, com una possibilitat de sortir d’aquell llarg túnel que estaven travessant. Si alguna cosa no els mancava era il•lusió per emprendre el camí de la vida plegats, malgrat les dificultats econòmiques socials i polítiques de la postguerra espanyola, ells volien formar una família, tenir una feina, una casa encara que fos de masover, tenir fills, i sobretot ser feliços, aquesta era la seva meta.

D’aquelles parelles, amb totes les seves circumstàncies, varen néixer una generació molt especial a Pineda, la del 58. Aquesta afirmació pot semblar un tant agosarada i amb poc rigor, ja que és perfectament lícit pensar que quasi tothom es sent orgullós de la seva generació i que la considera única.
Potser si, pro a Pineda és especial i alhora diferent, ja que la majoria de nosaltres som persones amb molta sensibilitat, amb uns valors, que ens han transmès els nostres pares, que ens donen un tarannà obert i compromès amb el mon on vivim, que sabem valorar l’amistat, el compromís personal i social com eixos fonamentals de la nostre raó de ser com a persones.
Provablement hem estat uns privilegiats ja que si analitzem l’evolució de la nostra societat en aquests últims 50 anys hem sigut actors en primera persona de l’etapa amb més canvis i en menys poc temps de l’historia de la nostra societat.
L’arribada de la televisió es va popularitzar a partir de la meitat dels anys 60, quant encara érem petits, 8 - 9 anys. Tos recordem el dia en que els nostres pares varen comprar la primera televisió, la de cada un era “la millor” es veia molt bé!!. Hem crescut amb blanc i negra i hem gaudit de l’evolució d’aquest mitjà tant potent, tant en la tecnologia com amb les programacions. Aquelles tardes amb “ Locomotoro, el Capitan Tan, la Valentina “, el “ Cesta i puntos “ “ El hombre i la Tierra “, l’1,2,3 responda otra vez, el festival d’Eurovisió, les autoritats polítiques aconseguien, mitjançant la televisió, fomentar el patriotisme espanyol a partir d’aquest concurs. Recordem amb gran carinyo la participació de Pineda en el programa “ Un pueblo para Europa “ on una colla de Pinedencs vàrem competir en aquell programa concurs davant de una gran audiència televisiva, sens dubte un moment de gran orgull per tots. L’arribada del color, l’aparició de TV3, dels canals digitals, etc..
Pro malgrat la “tele” els del 58 som de les últimes generacions que hem pogut encara gaudir de les histories contes i rondalles que ens explicaven els pares i sobretot els nostres avis.
En l’àmbit polític la generació del 58 som dels últims que hem cantat el “cara al sol “, que hem rebut l’assignatura del FEN ( Formación del Espiritu Nacional ) que hem viscut i vist morir al dictador el general Franco, hem viscut una etapa de transició a la democràcia molt emocionat i carregada d’il•lusió i esperança. Els concerts de la nova cançó, tots recordem en Lluís Llach, en Raimon, en Quicu Pidelaserra, la Mª del Mar Bonet, etc. al centre cultural. Les 6 hores de cançó de Canet, el Canet Roc, les manifestacions reclamant “ Amnistia, llibertat, i estatut d’autonomia !!” Hem vist l’inici de la recuperació dels drets del nostre país, Catalunya, l’arribarà de la democràcia “ això si a l’espanyola “, les primeres votacions democràtiques. Portem molt en dins un sentiment de país ja que en la nostre adolescència vàrem identificar les limitacions del nostre país, vàrem veure que podríem recuperar les llibertats, i de una forma o altre hem alçat les nostres veus en favor de Catalunya, la democràcia i la llibertat, i això ens ha mercat profundament.

En el mon hem vist caure la unió soviètica, el mur de Berlín, la creació de una Europa unida.
En el temps de lleure també hem gaudit al màxim de tots els al•licients que sens han anat plantejant a llarg d’aquest 50 anys. L’aparició de les discoteques, els Pub’s i els Frankfurts varen ser ofertes lúdiques que ens han marcat ja que al voltant de les discoteques ens relacionàvem els més moguts, en els Pub’s els més tranquils i en els frankfurts ens alimentàvem de una forma econòmica en un temps on anar a un restaurant estava reservat a les persones més benestants, els Frankfurts eren els McDonals, Pan’s, Burguer K. Etc. dels adolescents d’avui, una formula innovadora, econòmica i ràpida d’alimentar-se a més de compartir taula i per tant amistat.
Al voltant de les discoteques vàrem conèixer i viure l’explosió dels Beatles, els Rollings Stons, Pink Floid, Status Quo, Roberto Carlos, la oferta era variada de discoteques sortien com bolets. La seva fórmula era una hora de música ràpida i 20 minuts de lenta, a Pineda teniem el Picadilly, per a joves mes “ Lolailos “ i estrangers, el Galàxia per agent de Pineda i “Pijos” ( Els de Barcelona ) i a l’estiu el Tio Pepe, el Toro, el Pepe’s, i el Celler de l’Avi entre altres per anar a lligar extragueres, mentre que els Pub’s sentíem música més tranquil•la : Bob Dilan, Serrat, Miguel Rios, Victor Jara, Cat Estevens, etc, a Pineda no en teníem de Pub’s el primer va ser el San Francisco i els bars de moda el Mèlies o l’Ok, llocs on ens trobàvem els joves per relacionar-nos i passar-ho bé. Hem gaudit, a nivell musical, de una etapa ( 1960 1985 ) de grans creadors musicals com mai s’havien vist, com el Pop el Rock interpretat amb molta personalitat per intèrprets únics, impulsors de nous estils i formes de fer música, que avui es tornen a sentir amb noves versions d’aquelles velles cançons que agraden de nou al públic més jove.

Hem estat testimonis de l’arribada de l’home a lluna, hem coincidit en el temps amb personatges cabdals de l’historia de la humanitat com Gandy, Degaull, Grouxo Marx, Che Guevara, Picaso, Teresa de Calcuta, Elvis Presley, Joan Miró, el clan dels Kenedy, Salvador Dalí, etc. etc..
A Pineda vàrem viure de una forma molt especial el triomf de un esportista com el nostre Nino Buscató, 222 vegades internacional, el Nino era el nostre referent no tan sols com esportista si no com a Pinedenc que havia triomfat, era la nostra icona. l’arribada de la Nina al lloc més alt, del 1,2,3 a l’Eurovissió !! tots recordem aquella nena, la petita de tres germanes, una mica tímida i entremaliada a l’hora, que anava a les monges i que cantava com els àngels en els festivals que es feien al Centre. I evidentment el nostre Dr. Bartomeu, la imatge perfecte de un bon metge, savi, pacient, bondadós, servicial i per tant molt estimat per a tothom, la seva mort va ser molt sentida per a tots, el homenatges i reconeixement varen posar en evidència la seva grandesa humana i la gran estimació que tot un poble li professava.

En l’esport hem viscut l’event més important de l’historia del nostre país com varen ser les Olimpíades de Barcelona 92, La final de l’Eurobasquet 72 a Barcelona, la primera copa d’Europa de futbol del Barça, la lliga europea de la Penya, i els Pinedencs la gesta més gran que mai ha aconseguit el nostre poble : L’ascens de l’U.D.R. Pineda a la primera divisió nacional del bàsquet Espanyol !!!, 200 partits va jugar el Pineda a primera divisió. Aquells anys 70 tot el poble estava evocat amb els seu equip, poder jugar contra el Braça, la Penya, l’Estudiantes i el mateix Reial Madrid ( La potència més gran del bàsquet Europeu en aquells moment ), mare de deu !!, qui ens ho havia de dir !. Mai podrem oblidar aquelles matinals al pavelló del carrer Barcelona, A les 9 els juvenils, a les 10.30 el júniors i a les 12.30 el Pineda, era fantàstic poder veure bàsquet d’aquell nivell a Pineda. L’equip era l’orgull de tots i anéssim on anéssim, el Pinedencs, ens omplíem la boca d’explicar que “ el Pineda està a Primera divisió !!”. La pressió del públic era única cap l’equip rival i....... els àrbitres !!. L’any de glòria del Pineda va ser que va quedar quart a la lliga, és a dir just darrera dels tres històrics, R. Madrid, Braça, Penya i Pineda !!. Som molts els joves Pinedencs que hem somiat en ser jugadors del primer equip i jugar a primera divisió, tots jugàvem a les categories inferiors, passàvem hores al pavelló entrenant, veient partits o simplement a passant l’estona.

L’apartat escolar és una taca negre que ens ha tocat viure, ja que les escoles de la primera etapa eren insuficients, a les aules annexes a l’Ajuntament, i en l’escola pública que hi havia on ara hi ha l’escola Sant Jordi. Desprès un seguit d’anys fatals, s’habilitaven escoles a les galeries St., Jordi, al Sindicat de pagesos etc., tan sols les monges oferia un essenyament amb unes mínimes garanties. Al 69 es va fer justícia, va arribar l’escola St. Jordi de l’Obra social de la Caixa Catalunya, tot un esdeveniment per un poble com Pineda que portava arrossegant un dèficit deplorable d’escoles.
Hem viscut en un Pineda entranyable on la gent se la coneixia per la seva senzillesa i treball. Hem vist passar en tren de fusta, la conversió dels camps de conrreu en espais urbanitzats, l’asfaltat dels carrers, l’arribada de l’Autopista, Hem tingut l’oportunitat de triar entre tres cinemes que a l’hora els hem vist desaparèixer, la carretera amb plataners, l’escorxador “ Matadero “ municipal , l’arribada dels Reis Mags de l’Orient des de Can Roig amb torxes, l’enderroc del raval de mar amb la casa de les Orenetes, L’arribada del turisme, la construcció del polígon industrial, la primera betzinera, l’urbanització del Pinemar, Can Carreres i Can Cornet, hem vist desaparèixer la pesca de la nostra platja com a mitjà de vida dels nostres pescadors. Tantes i tantes coses que existeixen ara i que quant érem petits ni tan sols ens haguéssim pogut imaginar que passarien.
En qualsevol cas, els de la generació del 58, ens sentim molt orgullosos del temps de vida que ens ha tocat existir, en un espai en el temps que ha estat ple d’al•licients, canvis i sorpreses, ho hem viscut amb una gran intensitat, i ara, amb una gran il•lusió, mirem el futur amb tot el que ens queda per fer i descobrir.

La foto que encabeza esta entrada es de una minúscula construcción que se encuentra justo al lado de la autopista C-32, la del Maresme, a medio camino entre las salidas de Sant Pol y Canet de Mar. La encontré por casualidad mientras conducía de noche por un serpenteante camino de tierra, oscuro, estrecho y repleto de baches, en búsqueda de un puente desde el cual quería cazar las estelas de los coches que circulaban por los carriles de la autopista (el resultado, aquí). La verdad es que el chiringuito es bastante curioso, no sabría decir exactamente qué función debe tener: ¿almacén? ¿chaletito? En las proximidades había varios huertecitos, un terreno vallado que incluía mesas, sillas y chucho del subgénero ladrador compulsivo.

Las ruinas de la Torre de Merola, una casa señorial del siglo XV visible desde la misma autopista C-32, que se encuentra en un rinconcito del polígono industrial Can Roger de Pineda de Mar. Encontraréis información detallada sobre la torre aquí (en catalán) y aquí (en castellano). Su estado es realmente lamentable, apenas se mantienen en pie cuatro paredes y para acercarse a ellas hay que pelearse con una frondosa vegetación y con la basura que algún vecino de la zona, convencido de ser el rey de la Creación y el puto amo del mundo, deposita alegremente en los alrededores.

¿Bonita localización, eh? Pues no es ni Hawaii, ni Punta Cana, ni Jamaica, ni nada que se le parezca. Este heterogéneo grupo de palmeras se encuentra en la playa de Santa Susanna, justo en el límite con el término municipal de Pineda de Mar. En un radio de menos de un kilómetro uno puede encontrar un cementerio, una depuradora, un solar desértico a pocos pasos del agua, la vía del tren y una carretera local bastante transitada. Por muy fiel que quieras ser a la realidad, en el momento en que buscas el encuadre antes de apretar el obturador ya estás seleccionando sólo una parte del todo y obviando el resto. Al final tal vez tendré que dar la razón a los que consideran que la fotografía es manipuladora por naturaleza... o no, que tampoco me da la gana.

Lo que queda en pie de Cal Capità, una antigua masía de la que apenas se conservan la fachada y un par de paredes, en el parque natural del Montnegre, entre los términos municipales de Calella y Pineda de Mar. La casa da a un camino forestal, muy frecuentado por los practicantes del senderismo y la bicicleta de montaña . Para conseguir esta foto tuve que dejar el obturador abierto durante 12 minutos (y menos mal que había luna llena, en caso contrario habrían sido más) que se me hicieron un poco largos: hacía un frío de co-jo-nes, no había ninguna fuente de luz artificial en al menos 500 metros y el único sonido que me llegaba a los oídos eran los aullidos tristes y lejanos de un perro, seguramente enjaulado.

Para terminar, otra toma de mi querido kilómetro 666 de la carretera Nacional II. En sus inmediaciones se encuentran el precioso faro de Calella, por desgracia cerrado al público (un día de estos tengo que conseguir que me dejen entrar) y la impresionante playa de la Roca Grossa, que ya habréis visto alguna que otra vez en este blog. Os dejo con un interesante relato, basado en hechos reales, sobre este punto demoníaco.

Aún siendo consciente de que la URL de este blog es xavieraragonesfoto.wordpress.com y que forma parte del colectivo Barcelona Photobloggers, debo confesar que mucho antes de ir robando las almas de la gente para encerrarlas tras el obturador, hice mis primeros pinitos en el mundo de la imagen como documentalista videográfico.

Los sujetos de mi “trabajo” eran mis amigos X-Tridents, seguramente el conjunto musical más cafre que haya salido nunca de la plácida, por no decir comatosa, localidad de Pineda de Mar. Con la cámara de vídeo 8 que mi padre muy gustosamente me prestaba (obviamente sin tener ni idea de los fregaos en los que yo me metía), me dediqué durante un tiempo, aproximadamente entre 1998 y 1999, a grabar las caóticas actuaciones de la banda, en las que la rabia juvenil, el frenesí de su propuesta sonora y, principalmente, las cervezas que se cascaban antes de tocar, solían provocar altercados tan violentos como hilarantes.

¿Y a qué viene esta batallita? Pues a que hace pocos días me dediqué a digitalizar la grabación del concierto de X-Tridents en el Ekipa de Pineda, el segundo más surrealista de la historia del grupo (el primero fue una actuación en la plaza del pueblo ante un público de mediana edad y en su mayoría votante de Convergència i Unió). Toda la esencia de estos cinco vespineros del Apocalipsis quedó plasmada en 40 y pocos minutos de distorsión, acoples, conatos de pelea y sombreros mejicanos, culminados con la imagen del cantante paseándose por la sala aporreando la caja de la batería, previamente asaltada y desmontada de forma chapucera.

Aquí podéis ver algunos cortes de tan mítico bolo, junto a fragmentos de actuaciones de la otra gran banda del punk pinedense, Kinder Malo (que también se merecen un post entero) y a un pequeño corto que grabé el pasado verano con la función de vídeo de mi Panasonic LX2.

Pasando frío la semana pasada en la entrada a la autopista C-32 en Pineda.

RESUM DE LES ACTIVITATS I PRINCIPALS PROJECTES REALITZATS DURANT ELS DOS MANDATS A L'AJUNTAMENT, 1999 - 2007

1 / Equipaments :

Can Comas. S'ha inaugurat l'equipament de dinamització cultural de Can Comas.

• S'han realitzat les obres de l'edifici.
• S'ha construït el jardí vertical.
• S'ha adjudicat la construcció de l'arbre del pati.
• S'ha equipat l'edifici amb l'equipament bàsic. ( mobles, ordinadors, projector, pantalla, megafonia, material divers per a la formació.

Biblioteca. Hem impulsat la construcció de la nova biblioteca central per el nostre municipi, duent a terme un treball en diferents etapes .

• 1. Conceptualització de l'espai fent un treball conjunt amb els tècnics del servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona per definir les característiques de l'equipament.
  2. Redacció del projecte, encarregat a l'arquitecte municipal Sr. Maurici Sadurní.
  3. Hem aconseguit recursos econòmics per el seu finançament parcial ( 1.091.000 € ).
  4. Hem adjudicat les obres que s'han iniciat al desembre de 2006.

Material de suport a les entitats. Per tal d'afavorir la participació i la convivència de les persones mitjançant les diferents entitats i associacions del nostre municipi, des de cultura hem comprat una important quantitat de material infrastructural per a facilitar l'organització d'activitats. En aquest període hem ampliat amb el següent material :

• Compra de 50 Taules amb els corresponents bancs.
• Compra de 200 cadires plegables.
• Compra de 400 cadires de resina.
• Compra de un equip de só.
• Compra de un equip de llums.
• Compra de una caixa escènica.
• Compra de 200 m2 d'escenari.
• Compra de un projector.
• Compra de una pantalla per a cinema.
• Compra de un DVD reproductor.
• Compra de 5 carpes de 5 x 5 metres.

Per a gestionar aquest material, hem aprovat una normativa de cessió del material consensuat entre les associacions i entitats més implicades en l'utilització d'aquest material.

Ràdio. Durant aquesta legislatura hem renovat quasi tot l'àmbit tecnològic de Radio Pineda.

• Nou sistema informàtic de gestió, emmagatzematge i emissió d'àudio i dades.
• Nou servidor amb 1000 gb de capacitat.
• Quatre estacions de treball.
• Nou sistema de gravació 24/7 de tota la programació.
• Emissió 24 hores.
• Hem fet un control central que aplega tot el sistema informàtic dels equips d'emissió.
• Hem instal·lat un nou equip emisor.
• S'han fet reformes a l'emissora, pintat interior de l'edifici i nou rètol exterior.

Gegants. Hem refet tot el vestuari dels nostres gegants.

2/ MITJANS DE COMUNICACIÓ.

BIM. Hem impulsat la creació de un nou mitjà de comunicació de l'Ajuntament en format de revista, anomenat BIM ( Butlletí d'Informació Municipal ), on l'equip de govern i l'oposició informen del funcionament, realitzacions i informacions d'interès general per al ciutadà.

Tòtems. Hem ubicat 4 tòtems informatius als barris més poblats de Pineda ( Centre, Carme, Les Creus i Poble Nou ) on mensualment s'informa de les activitats del municipi, així com cam campanyes ciutadanes.

Calendari d'activitats. Hem creat un calendari on s'hi inclouen totes activitats que es relitzen al municipi, ja siguin d'àmbit municipal com les de les entitats locals. Hem apostat per aquest mitjà per mantenir a la població informada de les activitats, demanant la implicació de les entitats de Pineda que ens aportessin la màxima informació programada al llarg de l'any.

Ràdio Pineda. Hem posat en marxa un portal informatiu, WWW.radiopineda.com, una nova pàgina Web de la Ràdio dotant-la d'informació gràfica per a completar l'informació pròpia de la ràdio. Actualment ja estem emetent Ràdio Pineda per internet.

3/ NOVA PROGRAMACIÓ CULTURAL. Durant aquest perìode hem creat nous programes culturals amb l'objectiu d'apropar la cultura al ciutadans

• Acords d'estiu. Hem creat un programa estable de mùsica anomenat Acords d'estiu amb una programació variada i de qualitat. Per el cicle han passat artistes de totes les disciplines musicals i orígens :

ANY 2000

ANY 2001

ANY 2002

ANY 2003

ANY 2004

ANY 2005

ANY 2006

ANY 2007

• Art's.comas. Hem creat aquest cicle d'arts escèniques amb un doble objectiu. 1/ donar suport als creadors i intèrprets locals, i 2/ fer una programació de petit format amb artistes de diferents disciplines per apropar les arts escèniques al ciutadà.

• Rialles d'estiu. Hem impulsat aquesta iniciativa amb l'objectiu de disposar una programació lúdica per les famílies i apropar la sensibilitat cultural i cìvica als més petits amb una programació on es té molta cura del missatge dels espectacles.

• Cursets d'iniciació. Hem impulsat una programació amb l'objectiu de sensibilitzar a la població respecte a la cultura a traves de la participació en el coneixement de diferents matèries culturals. Les matèries han estat tant diverses com : cursos de Photoshop, Dansa del ventre, Músicoterapia, fotografia Digital, pessebrisme, Chi Kung, Dinàmica del riure, Parlar en públic, etc..

• Cicle cinema . Hem posat en marxa una programació de cine club amb diferents temàtiques: cicle Cinema Europeu, cicle dedicat a Bisconti, cinema infantil en catalá.

• Comissions de treball. Hem anat constituint diferents comissions de treball i seguiment. Així, hem constituït, el consell de Can Comas, del qual han derivat diferents comissions de treball, les comissions son : Arts escèniques, Arts visuals i Arts literàries.

• Fira d'artesania. Amb l'objectiu d'apropar l'artesania, i per tant la sensibilitat, ales persones hem organitzat una fira d'artesania que es celebra en dos llocs diferents del municipi, Poble Nou i Melies un vegada al mes de forma regular.

• Cinema amb estrelles. Amb l'objectiu de cohesionar els barris, i apropar la cultura als ciutadans, hem creat una cicle de cinema familiar que es realitza durant l'estiu, projectant una pel·lícula setmanal, al aire lliure, als diferents barris del municipi de forma gratuïta.

• Anem a veure...amb l'Ajuntament. Per tal de facilitar a la ciutadania l'accés a espectacles de alt nivell, hem organitzat un bus per anar a veure produccions professionals de teatre, música i dansa. La freqüència d'aquest servei és aproximadament mensual.

Entre altres hem anat a veure :

• Greace ( Mùsical ).
• Mil i una Nits ( Teatre ).
• Maiumaná ( Dansa - percussió ).
• Montserrat Caballé ( Líric )
• Mar i Cel ( Musical ).
• Tricicle ( Teatre ).
• Madame Buterflai ( Opera ).
• El Gato con Botas ( Opera per a nens ).
• La Passió d'Esparreguera ( Teatre tradicional ).
• El Rey Lleó ( Musical ) - Londres -.
• T de Teatre ( Teatre ).
• Cirque du Soley ( Circ ).
• Elixir d'amore ( Opera ).
• Festa mitgeval a Mont Blanc.( Tradicional )
• El retablo de las Maravillas. ( Teatre )
• Metodo Gronhow.( Teatre ).
• Pels pels.( Teatre ).
• Obú president. ( Teatre ).
• Joan Manuel Serrat. ( Música ).
• Gaudí. ( Musical ).
• Una maleta, dos maleta, tres maletas. ( Teatre ).
• Etc.

• Mostra de teatre amateur de Catalunya. D'acord amb la Federació de grups de teatre amateur de Catalunya i el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda, hem portat a Pineda l'organització la Mostra Nacional de teatre amb l'objectiu d'impulsar el teatre al nostre municipi, i amb l'intenció de convertir al nostre municipi en un clar referent teatral del nostre país.

• Premi Ombú de fotografia. Per tal d'afavorir la creativitat, la participació i el coneixement de la fotografia, hem creat el premi Ombù de fotografia amb tècnica lliure, i temàtica de Pineda.

• Revetlles d'estiu. Aquest programa ha estat creat a partir de la coordinació de les diferents festes de barri que ja es realitzaven al nostre municipi, pro amb la clara intenció de coordinar el calendari de les mateixes per tal d'oferir als ciutadans un calendari de revetlles que permet als veïns que puguin assistir a les diferents revetlles, potenciant l'interrelació entre entitats i veïns.

• Carnaval de l'alt Maresme. D'acord amb l'Ajuntament de Calella hem organitzat el carnaval de l'Alt Maresme amb l'objectiu de crear una rua de carnaval potent que ens ajudi a potenciar els nostres municipis i a augmentar la autoestima dels nostres ciutadans.

• 24 h. De Cultura. En motiu de la inauguració de Can Comas vàrem organitzar les 24 h. De Cultura, una experiència inèdita i que va acollir més de 50 activitats en 24 h. Totes elles produïdes i/o interpretades bàsicament per gent de Pineda. Vist l'èxit de participació vàrem decidir seguir amb l'experiència cada cap de setmana de Sant Jordi.

• Diada de la Dansa. En base a la inquietud existent al nostre Municipi, principalment per l'existència de l'Escola Municipal de Dansa, i amb l'intenció d'apropar aquesta disciplina a la ciutadania en general, hem creat la Diada de la dansa consistent en un seguit d'actuacions d'aquesta disciplina a càrrec de diferents escoles de dansa del nostre país, a més, evidentment, de la nostra escola.

• Adifolk. Amb l'objectiu d'apropar el coneixement d'altres cultures d'arreu del mon i el folklore tradicional ens hem adherit a les Jornades Internacionals Folklòriques que es celebren cada any a Catalunya. Al llarg d'aquest 6 anys hem portat grups folklòrics d'arreu del mon ( Filipines, Xile, Senegal, Xina, Perú Bielorusia ).

4/ Biblioteques.

Serra i Moret. Hem millorat l'equipament amb la compra de fotocopiadora, equip de música i aire condicionat, també hem pintat l'edifici emblemàtic, i material divers ( Prestatgeries, cadires, etc. ).

Hem creat la BIBLIOPLAÇA amb l'objectiu d'apropar la lectura a la ciutadania, tant els ciutadans de Pineda com a les persones que ens visiten a l'estiu. És un espai de lescura a la plaça de les Melies que funciona tots els dies per la tarda durant la temporada d'estiu. Aquest últim any, i amb l'experiéncia de la Biblioplaça hem creat la BIBLIOPLATJA d'acord amb el Club Nàutic de Pineda amb els mateixos objectius.

Hem recolzat econòmicament les activitats i els programes de motivació cap a la lectura, cursets i altres activitats de promoció cultural en general.

Evidentment el més important realitzat durant aquesta legislatura ha estat la construcció de la nova biblioteca Manuel Serra i Moret, que inaugurarem l'any vinent.

Poble Nou. Hem ampliat el personal fix, hem instal·lat aire condicionat, una fotocopiadora. A més de recolzar econòmicament els programes de motivació cap a la lectura, cursets i altres activitats.

Edició de llibres.

Vàrem impulsar el concepte de que cada any l'Ajuntament edités un llibre per Sant Jordi, i preferentment relacionat amb Pineda de Mar, així fins la data hem publicat :

• Petita Història de Pineda de Pilarin Bayes, Editorial mediterrània..
• Fotografies de Kim Castells, edició regidoria de Cultura.
• Pineda en el temps, III edició, edició regidoria de Cultura.
• Rondallari Sara Llorenç a cura de Josefina Roma, regidoria de Cultura.
• Àlbum Sara Llorens, edició regidoria de Cultura.
• Recull de contes de iupi iá, edició ràdio Pineda.
• La Cantata de Pineda Edició Escola Municipal de música.
• A peu per Pineda i el seu entorn, edició regidoria de Cultura.
• Antologia poètica del Grup Albada.
• Obra Literaria de Josep Sabaté i Masa, ( Patrocini de l'edició ).

5/ FUNDACIÓ J.J. THARRATS.

• Durat aquesta període hem refet el patronat desprès de la mort del Sr. J.J. Tharrats, hem ubicat la fundació a Can Comas, plantejant un nou projecte de futur.
• Aprofitant el trasllat hem catalogat tot el fons d'art propietat de la Fundació, fent una fitxa de cada obra amb fotografia, descripció i apunts de cada obra.
• Hem equipat un magatzem amb prestatgeries i calaixos d'arxiu adequats per conservar els fons gràfic de la Fundació.
• Hem organitzat diferents exposicions :

J.J. Tharrats Vida i Obra.
Miniprint internacional de Cadaqués ( Gravat ).
Joan Brosa.
Gaudi sense Gaudí, Caixa Catalunya.
Una mirada Africana ( Fotografia ) Kim Fábregas.
Joan Coromines, centanari
Sara Llorens.
Volum i la Forma, La Caixa.
Joan Miró escultures, Fundació Miró.
Fotopress, La Caixa.
Niebla, pintura.
Kim Botey, ( fotografia ).
Fotofilm.
Chillida Codis Museo Chillida.
Riera Llorca.
Josep Perpinyà, gravats del Call.Produccions.

Hem produït íntegrament l'exposició del centenari Joan Coromines, i que ha estat exposada a diferents indrets :Institut d'estudis Catalans, Ajuntaments de .........(Pendent)

Hem impulsat la col·laboració amb el centre de recursos pedagògics del Maresme, amb l'objectiu de difondre, entre els alumnes de batxillerat i secundària, les figures de Vicens Riera Llorca, Sara Llorens i Joan Coromines. Editant els corresponents opuscles biogràfics, exposicions complementaries i la posterior publicació dels treballs realitzats per els alumnes participants.

6/ FESTES POPULARS.

Festa Major. Hem Impulsat l'idea de que la Festa Major fos en espai de diversió popular, procurant que la ciutadania hi trobés espais de relació i diversió. Així hem passat la Festa Major Petita al Barri del Poble Nou coincidint amb Sant Joan. Hem introduït activitats que ja son de referència com la cursa de burros.

La Festa Jove a la zona de la platja ha estat una de les apostes més ambicioses que hem fet i que ha quallat molt bé entre els diferents col·lectius joves del municipi. L'envelat a la Pl. d'Espanya ha ajudat a millorar la proximitat de la festa amb els ciutadans, Hem incorporat el teatre a la programació de la Festa Major ( Paco Morán & J. Pera, Pepe Rubianes, Teatre de Guerrilla, La Petita Flauta Màgica del Liceu, etc. ), també hem introduint elements de festa popular tradicional Catalana amb l'objectiu d'apropar la nostra cultura als més petits i a les persones nouvingudes.

Festa de fi d'any. Hem organitzar la celebració de l'entrada del nou any amb les tradicionals 12 campanades a la plaça de l'Ajuntament amb raïm, cava i música per a tothom.

Suport a les entitats. Com a concepte polític de participació hem donant suport a diverses activitats d'interès general organitzades per les associacions i entitats com :

• Aplec de Sant Jaume.
• Diada de la música.
• Concurs de teatre Amateur Vila de Pineda.
• Concurs Caní.
• Memorial Xesco Boix.
• Pessebristes de Pineda.
• Cantada per la pau.
• Processó de Setmana Santa de Poble Nou.
• Processó de Corpus Chirsti.
• Trobada de Harley Davinson.
• Trobada de Vela Llatina.
• Trobada de Gegants.
• Trobada de Puntaires.
• Desfilada Contra el Càncer.
• Rues de carnaval.
• Rua de Reis.

Pubillatge. Hem potenciat aquesta tradició popular creant la figura de l'Hereu, la Dama i el Fadrí. Fins a les hores tan sols existia la figura de la Pubilla. Al 2000 vàrem organitzar a Pineda de Ma,r la Proclamació de la Pubilla i l'Hereu de la comarca del Maresme.

7/ ESDEVENIMENTS CULTURALS EN ELS QUE HEM PARTICIPAT O POTENCIAT.

Fòrum de les Cultures 2004. L'ajuntament de Pineda va ser el primer Ajuntament en signar un conveni d'adhesió al Fòrum d'acord amb el sector turístic per a participar de forma activa, portant a diferents col·lectius del municipi a participar en l'esdeveniment cultural més important celebrat al nostre País darrerament.

Circ. Hem facilitat la instal·lació al nostre municipi a Circs de qualitat com El Circ Ranui o el Circ Cric, i hem portat a la gent a veure ( 2 vegades ) el Cirque du Soleil.

Cantata de Pineda. Vàrem donar el nostre total suport a L'escola Municipal de Música en la producció i posada en escena de la Cantata de Pineda, amb el finançament del vestuari i l'escenografia, i en l'edició del llibre amb la gravació del CD de la Cantata.

Fira Gegantera de Catalunya. Hem organitzat, juntament amb la Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, i la Colla de Gegants i grallers de Pineda de Mar, la primera Fira Gegantera de Catalunya amb un gran èxit d'assistència i participació.

8/ INTERVENCIONS ESTÉTIQUES.

Il·luminació del campanar. Es va realitzar una actuació al campanar de la parròquia de Santa Maria DE Pineda consistent en retallar tota la geometria de campanar amb llums per tal de decorar les nits de Nadal i dies assenyalats.

Rellotge de l'Ajuntament. Es va substituir el rellotge de la façana de l'Ajuntament per una de nou. Vàrem aprofitar l'actuació per donar-li una argumentació i estètica. Es va demanar a l'artista Josep Perpinyà que dissenyes un rellotge amb les tres llengües que al llarg de l'historia de Pineda hem tingut. Hebreu, Areb i Romà. També es va aprofitar aquesta actuació per reformar les pintures de baix relleu de la façana de l'Ajuntament.

Can Comas. En motiu de la remodelació de Can Comas con a espai de dinamització Cultural, vàrem encarregar al dissenyador Javier Mariscal que dissenyés l'estètica de l'edifici amb l'objectiu de dotar a l'edifici de un caràcter personal per convertir-lo en un edifici emblemàtic del nostre municipi. A més s'ha editat tot un seguit d'elements de marchandatge com a record de l'equipament ( mug, llibretes, llapis, punts de llibre, miniatura, etc. )

Monument Rafel Casanova. En motiu de la diada de Catalunya vàrem decidir erigir un monument dedicat a Rafel Casanova a la rotonda de la cruïlla Bartomeu/ Passeig Marítim. L'obra va ser encarregada a l'artista Gironí Josep Perpinyà. Ha esdevingut el punt de referència en la Diada Nacional de Catalunya per a totes les entitats.

Arbre de Nadal. Fins la data l'arbre de Nadal que es col·locava a la Pl. Catalunya, era un avet tallat. Vàrem decidir posar cada any un avet més petit, pro viu, i que en acabar les festes de Nadal és trasplantat a algun jardí del nostre municipi.

Palangrera de Pineda. Vàrem decidir encarregar a l'artista de Sitges Oscar Bregante, una Palangrera a escala 1. 20 amb fang per que fos el regal institucional del nostre Ajuntament.

Gegants de Pineda. Es va encarregar una reproducció dels nostres Gegants per disposar de un regal institucional del nostre municipi amb la imatge dels nostres gegants.

¡El Poblenou de Pineda, no el de Barcelona, eh!

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.<!--

-->

-->

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.<!--

-->