Erill la vall és l'esglèsia més bonica de la Vall de Boi, declarada tota ella patrimoni de la humanitat per les seves esglèsies romàniques. . I aquesta és una opinió estrictament personal, és clar. Perquè si bé Erill la Vall no te pintures com les de Sant Climent o Santa Maria de Taüll, en canvi el seu campanar esbelt m'enamora. A més, a Erill la Vall, un poblet preciòs, hi ha un centre d'interpretació de tot el romànic de la Vall de Boi que cal veure. A més, és gartuït. Hi ha bons audiovisuals, ben fets, entenedors per la canalla. Podeu fer una ruta per les esglèsies de Boí. Hi ha un tiquet combinat, baratet, que permet visitar les 7 millors. Per menjar i dormir per tota la Vall hi ha hotels que valen la pena, i cases rurals. Nosaltres ho varem fer a l'hotel Pey, del mateix poble de Boí, amb habitacions familiars netes i no gaire cares, i un bon restaurant, tradicional. http://www.hotelpey.com/ Mireu-vos la web de la Vall: http://www.vallboi.com/

Erill la Vall posee la iglesia más guapa de todo el Valle de Boi, declarado patrimonio de la humanidad precisamente por sus iglesias románicas. Y esta es una opinión estrictamente personal, claro está. Porque si bien Erill no tiene pinturas como las de Sant Climent o Santa Maria de Taüll, en cambio su campanario esbelto me enamora. Además, Erill, que és un pueblo precioso, tiene un centro de interpretación de todo el románico del Valle de Boi que no podeis dejar de ver. Además, es gartuito, con buenos audiovisuales, bien hechos, muy faciles de entender por la chiquillería. Hay una ruta por las iglesias de Boí, con un  ticket combinado, baratito, que permite visitar las 7 mejores. Para comer y dormir por todo el Valle encontrareis hoteles que valen la pena, y muchas casas rurales. Nosotros lo hicimos en el hotel Pey, en el mismo pueblo de Boí, con habitaciones familiares limpias y no muy caras, y un buen restaurante, tradicional. http://www.hotelpey.com Miraos la web del Valle: http://www.vallboi.com/

a

Ascensió al pic de la Tallada (2952 m), també anomenat tuc de Feixant, per la via normal de la vall de Mulleres, en missió de reconeixement per a un possible descens hivernal amb esquís d'aquesta vessant del pic, que es preveu magnífic, sostingut i molt variat.

Des de la pleta de Mulleres, la pujada es realitza tota sense camí, per pendents d'herba i tartera amb forta inclinació, fins arribar a la cubeta sota les parets nord del pic del Mig de la Tallada i del tuc de Feixant. Allí comença una canal d'uns dos-cents metres que, en la part superior, pot tenir 35º d'inclinació (en algun lloc es diu que arriba als 45º, però no és cert). Un cop assolit així el collet de la Tallada, només resten tres-cent metres de desnivell per tartera fins al cim. Aquesta tartera final forma una pala triangular suspesa damunt de feixes rocoses que, a l'hivern, ben coberta de neu, destaca ostentosament des de molts llocs de la vall, fins i tot més enllà del Pont de Suert.

Com que sembla que no n'aprendrem mai, hem pujat sense grampons ni piolet (quant a la corda, ni remotament se'ns havia passat pel cap). Conseqüència: hem hagut de superar la canal precàriament a cop de bota, i la neu no estava precisament tova. Després de fer cim, decidim baixar per la cara sud, cap a la vall de Salenques, per on el mapa de l'editorial Alpina indica un agradable camí. Il·lusos, crèiem fer una bona jugada: més recorregut a canvi dels perillosos equilibris per la canal.

Fins a l'estanyet de la Tallada es baixa bé perquè el terreny és fàcil, malgrat que sense camí ni fites. A partir d'allí, però, el vessant es desploma cap al fons de la vall amb forta inclinació per un terreny tot encinglat i traçat per alguns torrents impracticables. Segons el mapa de l'Alpina, cal seguir per la vora dreta del torrent Blanc, que neix de l'estanyet de la Tallada, i passar més endavant a la banda esquerra. No hi ha cap rastre de pas per enlloc; seguim la vora del torrent una mica, però no tarda en aparèixer un cingle que ens impedeix seguir. Deixem la via del torrent i ens decantem per unes vires herboses cap a la dreta. Baixem tot enllaçant vires i desgrimpant els cingles que apareixen pels punts més febles. El terreny és realment complicat i, en algun malpàs, hem de tornar enrera i cercar altres punts per on continuar baixant. En fi, després d'un parell d'hores, aconseguim arribar al camí de la vall de Salenques que ens retorna plàcidament a la carretera i, tot seguint-la, a la boca sud del tunel de Viella.

Participants: Alexis i Pep.

PS. Ja a casa, he trobat el relat d'uns altres esforçats pels camins inescrutables de la vessant sud de la Tallada.

a

Entrant a la vall, amb el pic de Mulleres al fons

La canal que dóna accés al collet de la Tallada

Des del cim, vista cap al massís de la Maladeta

Mall des Pois

En primer terme, el pic del Mig de la Tallada i, al darrera, la vall de Besiberri

Inici de la baixada cap a la vall de Salenques; al fons, l'estanyet de la Tallada

a

Bonica ascensió al pic de Sacroux (2676 m) des de l'hospital de Benasc, un pic que ofereix unes vistes magnífiques sobre els seus veïns més alts. El camí fins al port de la Glera està marcat com a itinerari i, doncs, no presenta cap possibilitat de pèrdua. Des del port, cal prendre un corriol en direcció oest, marcat amb senyals de pintura verda, i endinsar-se per una valleta als peus de la carena on sobresurt el Sacroux. Per assolir el cim, s'ha de grimpar uns metres per terreny fàcil (però compte si teniu aversió a l'alçada) i guanyar un prat suspès que ens portarà al cim.

Una observació: el port de la Glera era un dels passos que permetien, des de l'edat mitjana, la comunicació a ambdues bandes de la frontera. Hi ha documentada la donació, l'any 1172, de les pastures "ad portum Gurgutes" a l'orde dels Hospitalers per part del rei Alfons II. Si us hi fixeu, encara es descobreixen algunes restes de l'antic empedrat del camí.

Participants: M. Carme i Pep

a

L'estany de Gorgutes, tot pujant cap al port de la Glera

El pic de Sacroux

Des del cim, la tuca de Salbaguardia i el pic de la Mina

Des del cim, la carena del mall Barrat, els pics de Bom i de Malpás i els Crabioules

Tot baixant, amb la Maladeta i el pic d'Alba enfront

El mall des Pois sota els núvols

El Pirineu francès, que no està gens lluny de Barcelona, te racons mítics. El llac de Gaube n'és un. Es tracta d'una de les ascencions totèmiques de les primeres excursions pel Pirineu, per allà els anys d'inici del segle XX. Avui dia segueix essent tan bonic com sempre, però ara arribar-hi amb els infants és molt fàcil. Des de Cauterets heu de pujar cap el Pont d'Espagne, per una maravellosa carretera de muntanya plena de cascades. A dalt, trobareu un aparcament, (pagant és clar), un restaurant, una oficina de turisme i moltes més atencions. Entre elles un telecabina i un telecadira que us deixaran en un camí ben planer, a més de 2400 metres d'alçada, per arribar en deu minuts al llac. En un entorn magnífic un paisatge per no oblidar: pugeu i admireu Gaube i el seu llac. http://www.cauterets.com/cauterets2006/index.php

El Pirineo francés, que no está nada lejos de Barcelona, té rincones míticos. El lago de Gaube es uno. Se trata de una de las ascencions totèmiques de las primeras excursiones por el Pirineu, por allá los años de inicio del siglo XX. Hoy en día sigue siendo tan guapo como siempre, pero ahora llegar con los niños es muy fácil. Desde Cauterets debéis subir cabeza el Puente de Espagne, por una maravellosa carretera de montaña llena de cascadas. Arriba, encontraréis un aparcamiento, (pagando claro está), un restaurante, una oficina de turismo y muchas más atenciones. Entre ellas un telecabina y un telesilla que os dejarán en un camino bien planer, además de 2400 metros de alzada, por llegar en diez minutos al lago. En un entorno magnífico un paisaje por no olvidar: subís y admiráis Gaube y su lago. http://www.cauterets.como/cauterets2006/index.php

Si el Pirineu d'Aragó té un racó màgic, aquest és Zuriza. Ja el camí per arribar-hi, pujant tot el vall d'Ansó fins al lloc on neix el riu, és un espectacle difícilment oblidable. http://www.valledeanso.com/  El riu brama encaixat al costat de la carretera, travessant un estret que dura kilòmetres i més kilòmetres més enllà d'Ansó. La vegetació és un esclat de luxuria verda. A la tardor, una simfonia de colors. I quan sembla que no hi ha més enllà, que el vall acabarà en un cul de sac, allà, allà mateix, s'obre el circ glaciar de Zuriza. Hi ha un càmping i poc més. De fet aviat ja no hi haurà càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/  Muntanyes, rius, neu, natura... Zuriza. Podeu complementar la visita a Zuriza amb una ruta pels valls d'Aragó: Hecho i Ansó, o pel vall del Roncal, a Navarra. http://www.vallederoncal.es/   Nosaltres vàrem dormir a Isaba, al Roncal navarrès, a casa Lola, un hotelet familiar fantàstic que us recomanem molt de debó. I només a una vintena de kilòmetres de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/ 

Si el Pirineo de Aragón tiene un rincón mágico, este es Zuriza. Ya el camino para llegar hasta allí, que va subiendo todo el valle de Ansó hasta el lugar dónde nace el río, es un espectáculo inolvidable. http://www.valledeanso.com/ El río berrea encajado junto a la carretera, atravesando un estrecho durante kilómetros más allá de Ansó. La vegetación es un estallido de lujuria verde. En otoño, una sinfonía de colores. Y cuando parece que no hay más allá, que el valle acabará en un muro, allá, allá mismo, se obre el circo glaciar de Zuriza. Hay un càmping y poco más. De hecho pronto ya no habrá càmping. http://campingzuriza.valledeanso.com/   Montañas, ríos, nieve, naturaleza... Zuriza. Podéis complementar la visita a Zuriza con una ruta por los valles de Aragón: Hecho y Ansó, o por el valle del Roncal, en Navarra. http://www.vallederoncal.es/ Nosotros dormimos en Isaba, en el Roncal navarro, en casa Lola, un hotelito familiar fantástico que os recomendamos de corazón. Esplendido. Y sólo a una veinte kilòmetros de Zuriza. http://www.hostal-lola.com/

a

Ascensió molt amena al tuc de Portavera (2259 m) des del refugi del Fornet (1400 m). El camí puja sense pausa durant tot el recorregut, primer per dins d'un bosc i després per uns prats que enguany tenen un verd esclatant. Malgrat que som al juliol, ha fet una calor excessiva; a la vessant francesa, la boira baixa ha persistit tot el dia.

Al port de Salau encara hi ha algunes restes de les instal·lacions del telefèric que va construir l'industrial francès Louis Matussière, per transportar la fusta del bosc de Bonabé, en la vessant pallaresa, al poblet francès de Salau. El negoci va tancar el 1921, després de dinou anys en funcionament i un rendiment més aviat magre.

Una recomanació per conèixer els passos fronterers del Pallars: A peu per la frontera: 15 excursions pel Pallars Sobirà i l'Arieja (Tarragona: Arola Editors, 2008), de Jordi Tutusaus.

Participants: Alexis, M. Carme, Pep i Sílvia

a

Tot pujant

Alexis, que sembla tenir pressa

Port de Salau

Amunt, amunt

Per damunt del mar de núvols, el Mont-roig

Carena des del port de Salau al Mont-roig

Al cim, fent amics

El massís i els llacs de Neouvielle es troben en territori francés, però no gaire lluny de Bielsa, al Pirineu d'Aragó. Només cal passar el tunel de Bielsa, entrant a França, i baixar uns dotze kms. de la carretera que mena a Arreau. A mà esquerra trobareu la desviació cap als llacs de Neouvielle. Si no és temporada hivernal, o temporada turística, us hi deixaran pujar amb el vostre cotxe. Si hi ha molta neu, o molta gent, us faran deixar el cotxe i agafar un autobús. De tota manera val la pena. A més de 2000 mts d'altura, quatre preciosos llacs semblen tocar el cel. Aigües netes, blau profund o verd maragda. Completeu l'excursió baixant fins Arreau o visitant els boscos propers.  http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

El macizo y los lagos de Neouvielle se encuentran en territorio francés, pero no muy lejos de Bielsa, en el Pirineo de Aragón. Sólo hace falta pasar el tunel de Bielsa, entrar en Francia, y bajar unos doce kms. de la carretera que lleva a Arreau. A mano izquierda encontraréis la desviación sube a los lagos de Neouvielle. Si no es temporada hivernal, o temporada turística, os dejarán subir con vuestro coche. Si hay mucha nieve, o mucha gente, os harán dejar el coche y coger un autobús. De todas maneras vale la pena. A más de 2000 mts de altura, cuatro preciosos lagos parecen tocar el cielo. Aguas limpias, azul profundo o verde esmeralda. Completáis la excursión bajando a Arreau o visitando los bosques próximos. http://www.tourisme-hautes-pyrenees.com/

El poble de Panticosa està situat en ple Pirineu Aragonès, i s'hi arriba per Huesca, Sabiñánigo i Biescas. El Balneari, un lloc paradisíac pels amants de l'alta muntanya, i pels gastrònoms bon vivants, es troba un xic més a munt, rodejat de pics de més de 2500 mts. d'alçada. Allà hi ha un llac, tres o quatre hotels de diferent categoria, un spa, i molts boscos i prats per la canalla. També moltes excursions a fer pels "ibones" (llacs), i els cims que envolten el balneari. Aneu a Panticosa. No voldreu pas tornar.  http://www.panticosa.com/    http://valletena.com/     http://www.panticosa.es/

El pueblo de Panticosa está situado en pleno Pirineo Aragonés, y se llega por Huesca, Sabiñánigo y Biescas. El Balneario, un lugar paradisíaco, sobretodo para los amantes de la alta montaña, y los gastrònomos, se encuentra arriba, rodeado de picos de más de 2500 mts. de altura. Allá hay un lago, tres o cuatro hoteles de diferente categoría, un spa, y muchos bosques y prados para la chiquillería. También muchas excursiones a hacer por los "ibones" (lagos), y las cumbres que rodean el balneario. Id a Panticosa. No querréis volver. http://www.panticosa.com/   http://valletena.com/     http://www.panticosa.es/

Saint Just de Valcabrere és una del·licadíssima basílica romànica amb uns capitells esculpits fantàstics, sitauda a pocs kms. de la Vall d'Aran, i de Bagneres de Luchon, i al mateix costat de la catedral de Sant Bertrand de Comminges. Si ja heu visitat tot el que era humanament visitable a la Vall d'Aran, feu una escapada a´la veïna comarca del Comminges. I si hi aneu, no deixeu de visitar Valcabrere, i tampoc Sanint Bertrand. http://www.tourisme-stgaudens.com/web/es/132-saint-just-de-valcabrere.php

San Justo de Valcabrere es una delicadísima basílica románica con unos capiteles esculpidos fantásticos, sitauda a pocos kms. del Valle de Aran, y de Bagneres de Luchon, y al mismo lado de la catedral de San Bertrand de Comminges. Si ya habéis visitado todo el que era humanamente visitable en el Valle de Aran, haced una escapada a la vecina comarca del Comminges. Y si vais, no dejeis de visitar Valcabrere, y tampoco Sanint Bertrand. http://www.tourisme-stgaudens.com/web/es/132-saint-just-de-valcabrere.php

La vall de Benasque és una petita terra en mig del Pirineu Aragonés, però no lluny de Catalunya. Tancada en ella mateixa, amb un únic poble realment important, Benasque, és un lloc perfecte pels amants de la muntanya. Si deixem de banda els carrers medievals del poble, les seves maravelloses cases pirinenques, la principal atracció és la Maladeta i l'Aneto. Des de Benasque podeu pujar fins la magnifica plana dels "Llanos de l'Hospital" des d'on comença el camí cap al refugi de la Restanca i la glacera de l'Aneto. (A la foto).  Però no cal que pugeu gaire enlaire, sobretot si aneu amb infants. Tota la vall és un parc d'atraccions, amb els rius, els boscos. http://www.benasque.com/

El valle de Benasque es una pequeña pátria en medio del Pirineo Aragonés, pero no lejos de Cataluña. Cerrada en ella misma, con un único pueblo realmente importante, Benasque, es un lugar perfecto para los amantes de la montaña. Si descontamos las preciosas calles medievales del pueblo, sus maravillosas casas pirenaicas, la principal atracción del valle es la Maladeta y el Aneto. Desde Benasque podeis subir hasta la magnifica llanura del Hospital, desde dónde empieza el camino hacia el refugio de la Restanca y el glaciar del Aneto. (Foto). Pero no hace falta que subaís demasiado alto, sobre todo si vais con niños. Todo el valle es un parque de atracciones, con los ríos, los bosques. http://www.benasque.com/

Una mica més amunt de Ainsa, al Pirineu Aragonés, en la carretera que va cap a Bielsa, trobareu l'entrada del cañon d'Añísclo, que està situada al poble d'Escalona. Atenció perquè a l'estiu, això n'és la sortida. Quan hi ha molta aglomeració, la carretera te un únic sentit de sortida. Llavors s'hi ha d'entrar des del poble de Servisé, a la vall de Broto, pujant cap a Fanlo, i sortir-ne per Escalona. Totes aquestes precaucions són absolutament necessàries perquè mai no haureu vist una vall i una carretera tan estreta com el cañon de Añisclo. No hi passen dos cotxes perquè, en certs llocs del recorregut, no hi passa ni el riu. Per aquesta raó la carretera va enfonsada, ficada al costat del riu, o perforada en la roca. En certs llocs hi ha ponts, que semblen pous, coberts de vegetació, amb el riu al fons del barranc, i el Mont Perdut treien el nas com a teló de fons. Senzillament sublim. Dormiu a Torla, a l'hotel els avets, o a Bielsa, a l'hotel Bielsa, o a Ainsa. http://www.ordesa.net/

Algo más arriba de Ainsa, en pleno Pirineo Aragonés, en la carretera que va hacia Bielsa, encontraréis la entrada del cañon de Añísclo, que está sita en el pueblo de Escalona. Atención porque en verano, esta es la salida. Cuando hay mucha aglomeración, la carretera tiene un único sentido de salida. Entonces se ha de entrar desde el pueblo de Servisé, en el valle de Broto, subiendo hacia Fanlo, y salir por Escalona. Todas estas precauciones son absolutamente necesarias porque nunca habréis visto un valle y una carretera tan estrecha como la del cañon de Añisclo. No pasan dos coches porque, en ciertos lugares del recorrido, no pasa ni el río. Por esta razón la carretera va hundida, metida junto al río, o perforada en la roca. En ciertos lugares hay puentes, que parecen pozos, cubiertos de vegetación, con el río al fondo del barranco, y el Monte Perdido sacando la nariz como telón de fondo. Sencillamente sublime. Dormid en Torla, en el hotel los abetos, o en Bielsa, en el hotel Bielsa, o en Ainsa. http://www.ordesa.net/

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-116 en direcció a Mont Louis, França. Abans d’entrar al poble, trobem una rotonda,agafem una desviació a l’esquerra, D-618, en direcció a les estacions d’esquí de Font Romeu i de Pyrenees2000, Escassament passats uns 400m, una altra rotonda, ara girem a la dreta per la D-118, direcció a les Angles, i enseguida, a 1 km aproximadament,un altre cop a l’esquerra, cap a la Bullosa. Si anem a l’estiu haurem de deixar el cotxe a una zona d’aparcaments (a 1,7km del darrer encreuament de la carretera), i esperar el servei d’autobusos que ens portarà fins al llac i Refugi de les Bulloses, després d’uns 10 km de pista. El refugi  és propietat del Club Alpí Francès, té 40 places i és guardat en temporada.
Travessarem, per damunt tota la presa que conforma el llac i anem a parar al davant de l’hotel Les Bones Hores. Tinc entès que els residents a l’hotel poden pujar amb el vehicle fins aquí.

Desnivell: 1850 m, acumulats.
Horaris: 3 h. aproximadament. Pujar i baixar.
Dificultat: Fàcil, amb algún pas complicat a l’aresta cimera
Bibliografia i cartografia: Cerdanya, 1:50.000 Editorial Alpina

Descripció de l'itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005m.Comença l’ascensió, les possibilitats són diverses ja que hi ha una variada xarxa de senders, molt concorreguts a l’estiu, que van passant per tots els llacs que conformen tota aquesta vall. Qualsevol elecció és bona, tot i que jo aconsello agafar la via més directa i deixar per a la baixada, si encara hi ha ganes, la visita, per altra part espectacular al circuït de Llacs.
Per tant la meva aproximació va ser seguir els següents llacs: Viver, Negre, entre el Sec i de la Comassa per pujar una petita lloma i anem a trobar el  Llat i el Llong, Trebens i Soubirans, a les aigües del qual ja es veu reflectida l’enforcadura del Carlit.
A partir del Trebens el camí comença a pujar suaument per l’esquerra de la vall, pel vessant del Tossal Colomer, a la dreta anem deixant enrere el Soubirans (2350m.)
Tenim el Carlit a tocar, però queda la pitjor part, el camí que puja fort es va convertint en una immensa tartera. Arribem al coll Colomer desprès de passar per l’estany Gelat de Soubirans. El camí emprèn forta pendent per la mateixa aresta fina a un punt on segueix cap a la dreta fins a la xemeneia que uneix l’enforcadura dels dos cims. Degut al “trànsit” dens de gent, prefereixo tirar pel dret i seguir l’aresta, que en forta pendent, molts cops grimpant entre afilats blocs esquistosos, ens deixa al mateix cim sud del Carlit, 2921m. (1h 50’).

Tot i la gent, la vista és extraordinària: cap al nord-oest l’immens estany de Lanós, i cap a l’est el curiosament anomenat “desert del Carlit”, ple de llacs. Tot i semblar un contrasentit imagino que a l’hivern, tot cobert de neu, deu tenir una certa aparença de desert. Des d’aquí estant m’atreveixo a descobrir, la Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó, el Puigpedrós i altres cims propers.

"Desert" del Carlit.

Estany de Lanos

Després de les fotos de rigor(cliqueu a les imatges per engrandir-les), cal emprendre el descens, pujant primer al cim nord, injustament més solitari. Aquesta vegada emprenent la xemeneia central i en vertiginosa baixada, a trobar el coll Colomer, i desfer el camí de pujada fins als llacs. Ara sí, completo la visita a la resta de llacs: del Castellà i dels Dugnes, fins arribar novament al llac de Bulloses.
Entre vaques passo novament la presa, per anar a recuperar forces al Refugi de les Bulloses, després d’una hora i quart de baixada, sense encantar-te, una cerveseta freda és la millor recompensa.

Bona ascensió!

La gent puja a Andorra a esquiar, que està molt bé, a comprar, que també pot ser prou divertit, o a Caldea, que, francament, descansa. Però la gent imagina que tota Andorra són cues per entrar i sortir, problemes per aparcar i moltes, moltes cases, carreteres, congestió... Hi ha una altra Andorra, amagada, molt a prop de la del trànsit infernal. Des de la vall agafeu el camí a Engolasters: muntanyes, aire pur, un llac i una preciosa esglèsia romànica. Després de fer les andorres, el cotxe carregat de formatge i tabac, doneu-vos un respir i pugeu a Engolasters.  http://www.andorra.ad    http://www.andorra.com   I per dormir, bé de preu, al mig d'Andorra, l'hotel Novotel. Admeten dos nens per habitació i tenen Spa.   http://www.novotel.com/es/home/index.shtml

La gente sube a Andorra a esquiar, que está muy bien, a comprar, que también puede ser divertido, o a Caldea que, francamente, descansa. Pero la gente imagina que toda Andorra son las colas de entrar y salir, los problemas para aparcar y muchas, muchas casas, carreteras y congestión... Hay otra Andorra, escondida, muy cerca de la del tránsito infernal. Desde el valle cogéis el camino a Engolasters: montañas, aire puro, un lago y una preciosa iglèsia románica. Tras hacer las andorras, con el coche cargado de queso y tabaco, daos un respiro y subid hasta Engolasters. http://www.andorra.ad     http://www.andorra.com  I para dormir bien, buén precio, en medio de Andorra, el hotel Novotel. Admiten dos niños por habitación y tienen Spa. http://www.novotel.com/es/hombre/index.shtml

L'estació d'esquí més oriental de Catalunya, a no més de 60 Kms del mar, de Cap de Creus i de Girona capital, ofereix al viatger tot el que el Pirineu pot oferir: molta neu a l'hivern i paisatges d'ensomni, plens de flors a l'estiu. El Ter, que neix no gaire lluny d'on deixareu el cotxe, tot i que és una bona caminada pels infants, salta i dringa, recién nascut, entre les pedres i els avets. Pugueu-hi des de Camprodón per Setcases. Atenció a la carretera, fa molta, molta pujada. Per dinar o dormir, a Camprodón, a Llanars o Setcases teniu oferta de sobres. http://www.vallter2000.com/   http://www.valldecamprodon.org/web/   Si teniu molts calers mireu-vos el Grèvol: http://www.hotelgrevol.com/.  Si no en teniu tants al Maristany http://www.hotelmaristany.com/ estreu també molt bé.

La estación de esquí más oriental de Catalunya, a no más de 60 Kms del mar, de Cabo de Creus y de Girona capital, ofrece al viajero todo lo que el Pirineo puede ofrecer: mucha nieve en invierno y paisajes de fantásticos en verano. El Ter, que nace no muy lejos de dónde dejaréis el coche, un poco lejos para los niños, salta recién nacido entre las piedras y los abetos. Subid a Vallter desde Camprodón por Setcases. Atención a la carretera, hace mucha, mucha subida. Para comer o dormir, en Camprodón, en Llanars o Setcases tenéis oferta de sobra. http://www.vallter2000.com    http://www.valldecamprodon.org/web  Si tenéis mucho dinero miraos el Grevol: http://www.hotelgrevol.com/. Si no tenéis tanto el Maristany http://www.hotelmaristany.com  donde estareis también muy bien.

De tots els pobles maravellosos que envolten Ribes de Freser, potser Queralbs, és el més atractiu. Situat a mig camí de Núria, aquest lloc, moltes vegades, queda tapat per la fama del santuari. Les famílies pujen directament a Núria, que és molt bonic, i s'obliden de la parada intermitja. Nosaltres proposem que deixeu el cotxe a l'estació de Queralbs i visiteu el poble. Aneu a Núria, abans o després, dediqueu un temps a Queralbs. També, els més agossarats, podeu pujar, o millor baixar si aneu amb canalla, pel camí que segueix el riu, des del Santuari al poble. Els paisatges recompensen, i baixant... no és gens pesat. A Queralbs teniu l'esglèsia de Sant Jaume, a la foto, i un conjunt de cases pirinenques molt ben conservat... a pesar dels terratrèmols!.  http://www.queralbs.org/   

De todos los pueblos maravillosos que rodean Ribes de Freser, quizás Queralbs, es el más atractivo. Situado a medio camino de Núria, este lugar, muchas veces, queda tapado por la fama del santuario. Las familias suben directamente a Núria, lo que es lógico, y se olvidan de la parada a medio camino. Nosotros proponemos que dejeis el coche en la estación de Queralbs y visiteis el pueblo. Subid a Núria pero, antes o después, dedicad un tiempo a ver Queralbs. También, los más andarines, podéis subir, o mejor bajar si vais con chiquillos, por el camino que sigue el curso del río, desde el Santuario al pueblo. Los paisajes recompensan, y bajar... no es nada cansado. En Queralbs tenéis San Jaime, a la foto, y un conjunto de casas pirenaicas muy bien conservado... ¡a pesar de los terremotos!. http://www.queralbs.org

Un temps de conya, neu sense perills, trams amb una pendent machacant, uns bascos singulars pululant per la muntanya, pas de mahoma net, creu del cim resistent, baixada a lo Heidi&Pedro, etc...

Pujada: 4h 37min
Baixada: 2h 30min

I això, no ho digueu a ningú però, en arribar a casa, uns quants (que per seguretat els mantindrem en anonimat) es van tornar boixos amb els clàxons dels cotxes celebrant la victòria de la selecció del país del costat pels carrers de la "Sardanyola" profunda!! Aixxx...

Al Pirineu d'Aragó hi ha lloc fantàstics, com ara Ordesa http://www.ordesa.net/. Si sou caminadors, aquesta excursió no la oblidareu mai, però. Després de deixar el cotxe a Ordesa, o a Torla, pujeu seguint el riu del canyó d'Ordesa fins les grades de Soaso. Fins aquí cap problema. Enfileu ara, camí amunt, cap el refugi de Goriz http://www.goriz.es/. Això també ho podeu fer, si els vostres fills són prou grans i aventurers. Feu del refugi el campament base i, des d'allà, aneu fins la Gruta gelada de Casteret. Una visió màgica. Una cova plena de gel, al pic de l'estiu, a l'agost. Terra, parets, estalactites... una pista de gel accessible. Està a unes dues hores del refugi i no cal fer escalada, ni cap mena d'esport d'aventura. (Això és una pàgina de sortides familiars). Si teniu forces, més endavant us esperen la brecha de Rolando, un balcó sobre el circ francés de Gavarnie, a 3000 mts d'alçada i el Tallón, un cim bellíssim. Des de Goriz podeu dedicar un altre dia a pujar el Monte Perdido, i entrareu al vostre llibre Guiness de records particular.

En el Pirineo de Aragón hay lugar fantásticos, como por ejemplo Ordesa: http://www.ordesa.net  Si sois andarines, esta excursión no la olvidaréis nunca. Tras dejar el coche a Ordesa, o en Torla, subid siguiendo el río hasta las gradas de Soaso. Hasta aquí ningún problema.  Ahora remontais, camino arriba, hasta el refugio de Goriz http://www.goriz.es/. Esto también lo podéis hacer, si vuestros hijos son lo suficiente mayores y aventureros. El refugio puede ser el campamento base y, desde allá, subiros hasta la Gruta helada de Casteret. Una visión mágica. Una cueva llena de hielo, en verano, en agosto. Tierra, paredes, estalactitas... una pista de hielo accesible. Está a unas dos horas del refugio y no hace falta hacer escalada, ni el menor asomo de deporte de aventura. (Esto es una página de salidas familiares). Si tenéis fuerzas, más adelante os esperan la brecha de Rolando, un balcón sobre el circo francés de Gavarnie, a 3000 mts de altura y el Tallón, una cumbre bellísima. Desde Goriz podeis dedicar otro día a subir el Monte Perdido, y así entraréis en vuestro libro Guiness de recuerdos particular.

Ainsa és la clau del Pirineu aragonés, el centre neuràlgic des d'on totes les valls són a la mà. Podeu anar cap a Ordesa, per Broto, remuntant el riu Ara, cap a Pineta i França per Bielsa o cap a Benasque. També la serra de Guara és a prop. Però, a més, Ainsa, és un poble medieval amb una esglèsia romànica magnífica i una plaça major molt interessant. A Ainsa podeu dinar i fer nit. http://www.villadeainsa.com/

Ainsa es la llave del Pirineo aragonés, el centro neurálgico desde dónde todos los valles estan al alcance. Podéis ir hacia Ordesa, por Broto, remontando el río Ara, hacia Pineta y Francia por Bielsa o hacia Benasque. También la sierra de Guara está cerca. Pero, además, Ainsa, es un pueblo medieval con una iglesia románica magnífica y una plaza mayor muy interesante. En Ainsa podeis comer y pasar la noche. http://www.villadeainsa.com/

El Pirineu, i l'aragonès per descomptat, te pocs racons on la natura es mostri tan apabullant com a Ordesa. La vall glaciar encaixonada entre altíssimes parets de pedra, el riu saltant en mil cascades, els prats, les àligues, els boscos. Pugeu a Ordesa per Lleida, Barbastre, Ainsa i Broto. Deixeu el cotxe on us manin, depén de l'època de l'any hi ha autocars per arribar al parc, i endavant!. Els infants disfrutaran de cada racó. Els més grans tenen desenes de travesses i ascencions a fer: Mont Perdut, Gruta gelada de Casteret, Tallón... Les famílies es comformaran amb arribar a les maravelloses grades de Soaso, que no és poc, (foto). Vinga, la muntanya en estat pur us espera!. http://www.ordesa.net/   Dormiu a Broto o a Torla, a l'hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

El Pirineo, y el aragonés desde luego, tiene pocos rincones dónde la naturaleza se muestre tan apabullante como Ordesa. El valle glaciar encajonado entre altísimas paredes de piedra, el río saltando en mil cascadas, los prados, las aguilas, los bosques. Subid a Ordesa via Lleida, Barbastre, Ainsa y Broto. Dejáis el coche dónde os manden, depende de la época del año hay autocares para acceder al parque, y ¡adelante!. Los niños disfrutaran de cada rincón. Los mayores tienen ascenciones para hacer: Monte Perdido, Gruta helada de Casteret, Tallón... Las familias se comformaran con llegar a las gradas de Soaso, que no es poco, (foto). ¡Venga, la montaña en estado puro os espera!. http://www.ordesa.net  Dormid en Broto o Torla, en el hotel Los Abetos: http://www.ordesa.net/hotel-abetos/

Els valls del Pirineu d'Osca amagen joies com aquesta impressionant esglèsia romànica de Siresa, al Vall d'Hecho. Podeu complementar la seva visita amb una volta pels valls veïns d'Ansó i Roncal, o arribar-vos fina a la Selva de Oza. Per menjar i dormir aneu a Casa Blasquico, a Hecho o quedeu-vos a Siresa, al Castillo de Acher. http://www.castillodacher.com/

Los valles del Pirineo de Huesca esconden joyas como esta impresionante iglesia románica de Siresa, en el Valle de Hecho. Podéis complementar su visita con una vuelta por los valles vecinos de Ansó y Roncal, o llegaros hasta a la Selva de Oza. Para comer y dormir vais a Casa Blasquico, en Hecho o quedaos aquí en Siresa, en el Castillo de Acher. http://www.castillodacher.com 

Mai un nom no va ser tan apropiat per un espai. Aquest cul de vall del Pirineu d'Aragó és una selva en el sentit ple del terme. Pujant pel vall d'Hecho, passat Siresa, arribareu a Oza, per una carretera perfectament practicable i asfaltada. Allà gaudireu dels arbres inmensos, del seu riu fresc, dels animals, de la natura. Podeu dinar-hi, banyar-vos i descansar de veritat en un entorn quasi inalterat, entre pics que toquen el cel. Els vostres infants gaudiran al màxim. Dormiu als pobles de la vall. A Casa Blasquico, http://www.casablasquico.com/, encantador hotelet rural, o al Castillo de Acher, a Siresa. No deixeu un racó d'aquesta vall per veure. Tots valen molt la pena. Web: http://www.hecho.es/

Nunca un nombre fue tan apropiado para un espacio. Este final de valle del Pirineo de Aragón es una selva en el sentido pleno del término. Subiendo por el valle de Hecho, pasado Siresa, llegaréis a Oza, por una carretera perfectamente practicable y asfaltada. Allá disfrutaréis de los árboles inmensos, de su río fresco, de los animales, de la natura. Podéis comer, bañaros y descansar de verdad en un entorno casi inalterado, entre picos que tocan el cielo. Vuestros niños disfrutarán al máximo. Dormid en los pueblos del valle. En Casa Blasquico, http://www.casablasquico.com/, encantador hotelito rural, o en el Castillo de Acher, en Siresa. No dejeis ni un solo rincón de este valle por ver. Todos valen la pena. Web: http://www.hecho.es 

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell,i només passar la població de Ger (8’2 Km), prenem una desviació a la dreta, GIV-4031, en direcció a Meranges (9’7 Km des de Ger). Seguim la carretera, passant per Girult, a partir d’aquí es transforma en una pista, que cal seguir (durant 7‘5 Km) fins a la cruïlla de pista, seguint cap a la dreta arribaríem a Guils, cal seguir a l’esquerra. Els mesos d’hivern no podem passar d’aquesta cruïlla ja que l’aparcament del refugi es cobert de neu, i per tant ens queden encara uns dos kilòmetres fins al refugi de Malniu. Si la cadena és oberta en principi podem arribar al refugi.

Desnivell: 1600 m, acumulats.

Horaris: 3 h. Pujar i baixar.

Dificultat: Fàcil

Bibliografia i cartografia: Puigcerdà, 1:50.000 Editorial Alpina

Descripció de l'itinerari: Estem al Refugi de Malniu, també anomenat de Tarteres, situat al mig d’un pla que porta aquest nom. Per l’esquerra del refugi emprenem el GR-11 en direcció oest. Al cap d’una estona, dalt d’una lloma trobem un pal indicador que ens assenyala que cal deixar el GR i emprendre pujada cap a la dreta. Seguim un corriol poc fressat i escassament marcat però que es va intuïnt, la poca vegetació ens permet escollir la ziga-zaga més adient per anar guanyant alçada. A la dreta ens queda la punta del Roc de la Llosa. Seguim pujant amb fort desnivell fins assolir unes puntes de roca. Som al Pic de Molleres del Puigpedrós de 2738m.
Des d’aquest punt i en direcció nord-oest tenim al davant l’ampli planell de Campcardós, i al final d’aquest s’eleva solitari el Puigpedrós. Fent honor al seu nom es tracta d’una muntanya de blocs de pedra. El fred és intens, el vent es cala fins al moll dels òssos, consulto el rellotge, 6 graus negatius i a més el vent. El tub per veure del camelback fa estona que és un tub de gel, d’aixó s’en diu falta de previsió o “presses”.
Un cop superada l’amplia esplanada, emprenem les rampes finals que en curta ziga-zaga, resseguint les traces d’esquis, ens situen al cim del Puigpedrós 2914m.

El panorama és esplèndit, al sud tota la serra del Cadí i la Tossa d’Alp, més a l’est el Puigmal, i cap al nord-est el magnífic Carlit. Mirant al sud-oest, en primer terme la Tossa Plana de Lles, un altre dels objectius “100 cimeros”.
Han passat unes dues hores des de la sortida del refugi, el dia és clar i el fred intens,el simple fet de llevar-te el guant per fer fotos suposa un dolor de dits increïble durant una bona estona, cal tornar, el fred apremia.

La baixada. Un cop tornem a ser al Planell de Campcardós, emprenem el coll que tenim a la dreta i comencem a baixar ràpidament, aprofitant les pales de neu cap al Coll de les Mulleres que tenim als peus. Tornem a trobar el GR-11 que aquesta vegada prendrem cap a l’esquerra i en ràpida baixada ens torna a deixar al Pla de Tarteres i al refugi de Malniu.

Bona ascenció!.

Croquis ruta.

Sant Jaume de Frontanyà és un bonic poblet enlairat al mig de dues valls esplèndides del Pirineu, i dominat per la imponent silueta d'un dels temples m´s bonics del romànic català. Amb les seves tres naus nues, aquesta joia de pedra us captivarà. A més, podeu fer diverses rutes de natura al voltant del poble. S'hi arriba des de Berga, per Vilada i Borredà, seguint una carretera asfaltada fins el poble. També hi ha la possibilitat d'entrar-hi, o de sortir-ne, pel darrera, per una pista que ens porta fins La Pobla de Lillet. Per dinar, quedeu-vos a l'hostal que hi ha al poble, ho fan molt bé.

Sant Jaume de Frontanyà es un encantador pueblecito elevado  en medio de dos valles espléndidos del Pirineo, dominado por la imponente silueta de uno de los templos más bellos del románico catalán. Con sus tres naves desnudas, esta joya de piedra os cautivará. Además, podéis hacer varias rutas de naturaleza alrededor del pueblo. Se llega desde Berga, por Vilada y Borredà, siguiendo una carretera asfaltada. También hay la posibilidad de entrar, o de salir, por una pista que nos lleva a La Pobla de Lillet. Para comer, quedaos en el hostal que hay en el pueblo. 

Sant Jaume de Frontanyà is a magical town raised in the middle of two splendid valleys of the Pyrenees, dominated by the impressive silhouette of one of the most beautiful temples of the Romanesque Catalan. With his three nake ships, this jewel of stone will captivate you. You can also do several routes of nature from the town. I can go to Frontanyà from Berga, by Vilada and Borredà, following a good road. Also there is the possibility of reach it from La Pobla de Llillet.